Tot i fent un parèntesi en el discurs d’aquestes memòries, vull fer referència a un tema important pel nostre país: la organització territorial.
Molt països europeus han fet una reforma territorial començant per baix. És a dir, la unitat administrativa, municipi, més petita té un mínim de 5000 habitants. A Catalunya de 953 municipis només uns 200 arriben a aquesta població. Imaginem que el país tingués uns 300 municipis. Sembla que tot seria més fàcil.
Perquè els municipis més petits que no són autònoms per gestionar la major part dels serveis, han de fer consorcis, agrupacions, mancomunitats etc. Sempre he dit que coordinar-se (quan no és necessari) és molt car i complex.
Per sobre, les agrupacions de municipis poden tenir altres noms, però sens dubte que no es necessiten 40 comarques, al menys com a unitats administratives. Sí que crec que hi ha d’haver una unitat intermèdia, perquè, tot i l’agrupació, 5000 habitants és poca gent per determinats serveis de gestió i tècnics.
Bé doncs, en Lluís Casassas, fa 30 anys va dissenyar unes agrupacions de municipis que, per no entrar en polèmica, va anomenar “municipalies”. Eren una cosa molt semblant a les agrupacions de més de 5000 habitants que he comentat. A Atenció Social Primària ens vàrem inspirar en les municipalies per fer les agrupacions d’ajuntaments per organitzar els serveis socials.
Tots sabem que uns anys després es va tornar a intentar, via un estudi sonda, anomenat resumidament “Informe Roca” (2001) que molt modestament proposava la supressió del municipis menors de 250 habitants (203 al 1996) i mesures intermèdies pels de menys de 1000. Amb aquesta proposta es passava a uns 750 municipis. Tot i la prudència de la proposta l’informe va haver de quedar arraconat per les protestes dels petits municipis.
En fi, tots sabem que aquest tema està pendent, i que, si algun dia resolem la qüestió nacional, l’haurem d’abordar si volem tenir una país modern, ben gestionat i eficient. Ara no és el moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada