Fa uns dies un nen de 10 anys em va passar la carta que repeteixo més avall perquè la publiqués. Em venen al cap uns breus comentaris una mica esbojarrats (i no aplicables a cap empresa en concret).
Han mort centenars de persones a Bangladesh, en bona part vinculades a la fabricació de roba en condicions precàries.
Cada vegada que comprem una peça de roba barata: ens preguntem qui l’ha fet? En quines condicions treballava aquesta persona? Tenia drets laborals? I un sou digne? Perquè no l’han fet aquí?
Un conegut, molt independentista (que consti que jo també ho soc), que es dedica a la importació, recentment ha importat tot un contenidor sencer de banderes independentistes fetes a la xina. Tenim 900.000 parats, perquè no les encarregava aquí? Què mes dona pagar 3 euros que 4 per una bandera, si realment ens l’estimem?
Em recorda aquell acudit de l’empresari que diu: “M’he venut l’empresa a un xinès, però, això sí, el contracte l’hem fet en català”.
Aquesta era la carta:
Sr Mango, diu el meu pare que no està bé que tot es fabriqui a la Xina i a la Índia i que després ho hàgim de portar cap aquí, que es gasta molta benzina i surt molt car. A més si ho fan tot allà, no hi ha feina per la gent d’aquí com el meu pare, que està a l’atur.
Diu el meu pare que si mira bé lo que costa fer les bruses i els jerseis, més portar-les cap aquí cap allà, més repartir-les per totes les botigues, més tots els anuncis que fan, més el que guanya vostè ...total fer-ho aquí no costaria tant. I si no, podem pagar un euro més per cada brusa que no ho notarem.
També diu el meu pare que si realment estima el país que l’ha fet ric, i si no vol que gastem tants diners en els aturats com ell, i no vol gent demanant pel carrer i tot això, que posi aquí una fàbrica si us plau, i doni feina a molta gent d’aquí i tots estarem molt contents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada