Tres nois d’uns 40 anys sembla que tornin al despatx després de dinar.
Tots tres van amb americana. Un d’ells porta una alça d’un 15 centímetres en
una cama i va amb crosses.
L’escena mínima és la següent: el que va amb crosses va un metre en
darrera, intenta seguir als altres, que tenen la paciència d’anar al seu pas,
però no la suficient per anar arrenglerats. To i ser una escena que sembla
quotidiana, al de les crosses se’l veu que pateix. Per què no fan un petit
esforç més i es posen al seu pas? I si no que es trobin al despatx!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada