Els assessors d’Atenció Primària.
La casuística i les necessitats dels professionals, tenien o podien tenir un cert suport de les diputacions provincials, però, al menys en aquell moment, aquest era insuficient, necessitàvem que els professionals, molt d’ells molt joves, recent sortits de l’escola i amb una enorme varietat de problemes a sobre de la taula poguessin disposar d’un suport de capçalera més proper, més experimentat i diferent del que podíem donar nosaltres un cop l’any. El nostre suport anava més a valorar els serveis pel següent any, noves contractacions etc. però no podia entrar en les qüestions tècniques del dia a dia.
En les nostres visites varem anar detectant bons professionals, normalment coordinadors d’ajuntaments que serien les persones adequades per a fer aquest servei. Varem detectar i contractar a Ines Ucero, Conxita Requena, Conxita Vila i Marina Valls que tornava de l’ajuntament de Badalona. Algunes d’elles que no podien ser contractades per la via administrativa normal es van avenir a cobrar per honoraris amb els endarreriments que aquests sistema els provocava...i tot això deixant provisionalment una bona feina en un ajuntament. Tot un orgull per nosaltres, que realment els varem saber entusiasmar. Aquests professionals són els que varen impulsar el dia a dia del model amb la seva experiència i amb el seu bon fer. Crec que, en aquell moment, van ser decisius. Feien visites més freqüents, mensuals o quinzenals als diferents equips i els anaven ajudant en la seva tasca diària.
Els serveis compactats socio/sanitaris
Amb una lògica primitiva i elemental algú es podria preguntar: per què no ajuntar els serveis primaris sanitaris amb els socials? La resposta és senzilla i no és més que una pregunta afirmativa: per què no? Però a la pràctica conforme implantàvem el model només en varem trobar un model d’unificació: l’ajuntament de Sabadell. Realment ho havien fet i no era fàcil. En efecte integrar personal del departament de sanitat amb personal de l’ajuntament, treballar com a una sola cosa, no és fàcil. I en canvi és evident que és més eficaç, més eficient i més efectiu.
Perquè això funcioni, cal que tothom es senti part d’un equip i que cap professional cregui que és superior als altres, cal conjugar interessos polítics de dues institucions diferents, cal creure que s’està fent una cosa nova, però obvia i necessària. El ciutadà sens dubte rep i percep uns serveis millors i es sent tractat com un “In-dividu”, en el sentit literal del terme, és a dir, que no se’l parteix a trossos, lo sanitari per aquí, lo social per allà.
Per què doncs aquest model no es va estendre més? Per què fins i tot va anar en darrere a la pròpia Sabadell?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada