No sé si es tracta d'una frase del carrer o
d'una història mínima. Tant se val no?
Al metro 3 dones parlen cridant. Tots els que estem a prop anem seguint "velis
nolis" (vulguis o no vulguis), la seva conversa. Sembla clar que van a la
presó a veure un familiar. Ho troben lo
més normal del mon i volen que tots ens en donem per assabentats. Parlen de
l'assistenta (social?), de que ja no li queda gaire. Porten paquets a les
mans...
Se les veu contentes, riuen i canten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada