He assistit a milers de misses a la meva vida. No recordo que mai a les lectures es digués: “Lectura del llibre d’Esther”. Sempre va passar desapercebut.
Es tracta d’un fantasiós conte oriental (de l’imperi Persa en concret que arribava des de l’Índia a Etiòpia) que la tradició oral del poble jueu va transmetre de generació en generació fins que algú el va posar per escrit. Naturalment amb el missatge de que el poble jueu és el “bo”.
Però curiosament abans la gent el coneixia i una tieta d’Espriu en tenia uns gravat a la paret i el va explicar al nen Salvador. El nen es va llegir la bíblia sencera i de gran va escriure “Primera Història d’Esther”.
Aprofitant l’anada a Arenys - a fer la ruta Espriu- m’he llegit tant l’original com la versió semi arenyenca que en fa Espriu. Interessant i complex el text. No intentaré fer el que no sé fer i no vull fer el ridícul. Només dir que si voleu llegir el llibre d’Espriu, abans llegiu el text bíblic. Així el conte persa ja us sonarà i us podreu centrar en les aportacions d’Espriu.
La tomba de Esther es troba a l’actual Iran i és sovint motiu de conflicte amb els musulmans, que amenacen de destruir-la si els jueus profanen la mesquita de Al-Aqsa, a l’esplanada de les mesquites, just a sobre del mur de les lamentacions. La Famosa festa jueva del “purim” commemora, encara avui en dia, els fets que es descriuen a l’obra.
És una història de fa 2500 anys, o és molt actual tot això?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada