Memòries d’un Funcionari 51 . ESSER 4.

La base de dades de residències i les administracions.

Amb el nou producte a la ma - la base de dades de residències, el vaig anar a oferir als responsables de l’ICASS del moment, intentant solucionar  el problema de tanta gent a la que li donaven la llista de residències. Què fas amb una llista de 100 residències i sense cap referent?

 

Qualsevol referent similar en el mon sanitari seria estrany si no escandalós. "Facis una radiografia, aquí té una llista de 100 llocs, vostè mateix". Inimaginable no?

 

L'ICASS no es va decidir a comprar el servei. El resultat és que molts anys després continuen donant una llista a la persona a la que han concedit una plaça i continua sent ella la que se l’ha de buscar. Encara ara ajudem a les persones que ens ho demanen a trobar una plaça adequada a les seves conveniències d’entre les que tenen un acord amb la Generalitat. Han passat més de 25 anys. 25 anys d’una atenció deficient.

 

Curiosament, l’Ajuntament de Barcelona ens va sol•licitar ajuda per ubicar en centres privats les persones que encara quedaven a Vallbona, on jo havia estat. Ja eren només unes 60 o 70 persones. El centre va ser definitivament tancat i enderrocat. Posteriorment se n’ha construït un de nou amb nou. De vegades cal trencar definitivament amb el  passat i passar pàgina.

 

Com es cobren els consells?

 

A ningú se li acudeix anar  al metge, i marxar sense demanar què se li deu. O a un psicòleg. Però en canvi hi ha altres professions que la gent no entén que els cobris.

 

Una persona ve al despatx dient que vol informació. Però en comptes d'explicar-li els nostres serveis, els preus etc. Està una hora explicant la seva situació, la seves angoixes, els seus problemes amb els germans. Quan acaba se'n va i diu que ja s'ho pensarà. Vàrem arribar a la conclusió, comercialment parlant, que no podíem cobrar aquestes visites, però el símil amb els psicòlegs i els metges és claríssim. Cada negoci té els seus handicaps i aquest n'és un d'aquest tipus de servei.

 

Altres professions també es queixen de ser abordats vilment, i normalment per amics. Com per exemple els dissenyadors d'interiors o de jardins. Qualsevol amic s'atreveix a demanar: aquí què hi posaries? o, què et sembla el jardí, (que no li han encarregat al seu amic), hi canviaries alguna cosa?

Com fer entendre que el més important són les idees?