De viatge. Arenys

Con que és l’any Espriu hem anat amb els de la Tertu literària a una visita guiada per Arenys.

Naturalment ja havia estat a Arenys, però aquest any semblava obligatori aquest homenatge al poeta. (Que presideix aquest blog tot aquest any).

Arenys no crida especialment l’atenció a part del seu cementiri. Un poble al voltant de la riera, unes quantes cases modernistes dels indianos que van tornar rics d’Amèrica i res més especialment diferenciador.

Excepte els ulls del poeta. És ell qui dona la grandesa a Sinera. És Sinera la gran, la exquisida. El jardí dels 5 arbres és ridícul per a uns ulls normals. Només és excels per a un poeta que mira a través del seus records d’infància.

El passeig fins al cementiri és sublim, en sentit literal, com si anessis pujant al cel, el cementiri, que té una vista preciosa. Per dintre, excepte la vista cap el mar, francament  “ me’l imaginava més gran”. El salva l’excel·lent escultura de Llimona i algunes històries romàntiques que ens explica el nostre pintoresc  guia. I en un racó, quasi sense nom a la làpida, descansa el poeta.