Ha mort fa uns dies mossèn Pere Gibert, un discret capellà de poble. Va estar molts anys a Santa Maria de Palau-Solità (Palau de Plegamans).
Ja he explicat en la meves memòries de funcionari que havia anat a Palau de Plegamans a fer catecisme i com a l’any 1968 hi havia classes de 100 nenes juntes...
Però a part d’aquesta experiència acadèmica, jo anava els diumenges a la parròquia de Mossèn Pere a ajudar-lo. L’església té un preciós retaule molt famós.
Després de la primera missa, la seva mare ens preparava un deliciós esmorzar de pa amb tomàquet, truita i fuet. Xerràvem una mica. Era una persona molt agradable, oberta i entranyable.
Destacaré dues anècdotes d’aquell període. Una relacionada amb la meva pèrdua de la fe. L’altre truculenta.
La primera. Un dia comentant el text de la missa vaig dir: “així si diem que aquest pa i aquest vi es converteixi per a nosaltres en el cos i la sang de Crist... vol dir que és una cosa simbòlica” i ell em va contestar enfadat: “de cap manera, presència real, presència real”. Aquí va començar tota la meva deriva (paraula de moda) de descregut. Amb els anys he vist com els capellans “progres” ho diuen directament a la missa aquest “simbòlicament”.(?)
La segona. Hi havia un senyor que voltava per la parròquia, venia a totes les misses, ajudava al capellà... De cop va deixar de venir. Al cap d’unes setmanes, amb total innocència li vaig preguntar a Mossèn Pere i em va dir que l’havien trobat “in fraganti” amb un adolescent i que estava pendent de judici. Un cop fort per la meva ment tendra i encara infantil en molts temes. Aquella nit em va costar dormir.
Petit homenatge a un petit home bo. Descansi en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada