De viatge. Astúries 2014. 2. Divendres 2 de maig

Ens estem a l’Hotel Asturias, el mateix que vàrem estar fa 57 anys. Molt ben situat a la plaça de l’ajuntament i a prop de la Playa de san Lorenzo. Moltes imatges de la pel·lícula “Volver  a empezar” estan filmades en aquest hotel. Té un regust com antic que s’escau molt a la ocasió. Tot i que gran part de les habitacions estan  remodelades de fa molt poc.

Visitem la Universitat Laboral de Gijón. Un edifici mastodòntic, amb un campus a “la antigua usanza”, però que no és del segle XVIII o XIX, si no dels temps de franquisme. Jo havia sentit explicar a la meva mare (monàrquica, conservadora i de dretes) que en Girón ministre del franquisme era el que la va fer. Deia ella, que tothom sabia que els camions de ciment o  material, entraven per una porta i sortien per l’altra costat. Així el material constava que havia entrat i el podia distreure per a “altres obres” particulars. Aquests pobres corruptes del franquisme encara no havien descobert la corrupció financera, molt més neta i polida ¡

El nostre guia de la Universitat Laboral, ens fa un discurs quasi com venent lo magnífic que va ser allò i sense contextualitzar històricament els fets. Guia a part, el Principat ha sabut treure molt profit a l’edifici. Ens trobem tot de preparatius per acollir a la nit un concert de música tecno.

Com a acte central del nostre viatge “revival” repetim el dinar amb tota la família Cienfuegos Jovellanos actual, és a dir els que hem vingut des de Barcelona i els cosins de Gijón. El lloc,  el mateix Hotel Asturias on el vàrem fer fa 57 anys. Només que ara els “vells” som nosaltres i dels joves només n’hi ha una petita representació. Potser ho tornaran a repetir d’aquí a 30 anys, o 57? No crec. Som conscients que estem al final d’una saga i que aquest cognom tan estrany que portem es perd amb nosaltres i amb ell una part de la nostra història. Però les coses són com són i no s’ha de lamentar.

Després del dinar familiar, visitem “la casona” el palauet en el que va viure la família i la nostra mare Rafaela i les nostres tietes Lourdes i Maria Jesús, actualment Museo Casa natal de Jovellanos. El meu avi va vendre la casa a l’ajuntament per una ridícula quantitat. El meu avi va morir arruïnat, possiblement no va gestionar bé el seu pressupost o era massa generós. La meva mare explicava, també,  que quan el seu pare era alcalde de Gijón, va venir la reina de visita  a la ciutat i con que el municipi no tenia diners  i ell la volia obsequiar,  va vendre dues finques de la seva propietat i es va gastar els diners per atendre a la reina. Pot sonar molt de “viejo hidalgo”, però satisfà pensar que era honrat i fidel, quasi excessivament, a les seves idees.

Anem a sopar tapes i “culinos” de sidra, la beguda oficial del principat. La sidra no va per copes si no per ampolles. Una ampolla 2,5 euros i això inclou una petita cosa de picar per a tots els del grup. El tema està en que no es pren una ampolla, si no 3 o 4 o 5 o 6 o més. Pregunto si els joves s’han passat a la cervesa i em diuen que no, naturalment. Jo mateix ho veig.