El fill de l’altre, dirigida per Lorraine Levy. 2012.
La típica confusió entre dos nens en un hospital, amb canvi de
pares. El tema l’havia vist al cinema
més aviat en pla comèdia de riure. Aquest cas és complertament diferent.
Els dos nens canviats són un israelita i l’altre palestí. Amb
això ja està tot dit. Els dos nois, les mares, els pares, els germans, tots han
de passar el seu procés en l’acceptació de la situació. El tractament t’interpel·la i et deixa perplex.
Escena: el fals noi israelià va a dinar amb la seva “família”
palestina. El silenci a taula és espès i sòlid. Només, la llei de
l’hospitalitat, la cortesia d’acollir al convidat, salva la situació. El noi es
posa a cantar una cançó palestina i poc a poc tots s’hi van afegint. Sublim.
Molt recomanable.
I tant!
ResponElimina