Penso que cal desmitificar el dia
“D”, que les potencies occidentals venen com una heroïcitat per salvar occident
del nazisme.
Què passava al juny de 1944? La
guerra s’estava decidint en contra del nazis. Però en el bloc aliat hi havia
EU, Anglaterra i França, però també Rússia. En l’avançament cap a
Berlín, estava clar que, per dret de conquesta, cada bloc es quedaria aquells
territoris que anés ocupant. Així va ser i fins a detalls ridículs com Berlin o
Viena repartits en parts.
Venia d’un dia? La guerra va acabar al maig de 1945. Calia
sacrificar a mils i mils de joves en un
atac suïcida? Recomano mirar els primers 20 minuts de “Salvar al soldat Ryan”.
Penso que es demostra això que dic.
Sempre m’ha esfereït allò dels càlculs de
les “onades” de persones que cal sacrificar perquè estadísticament en vagin
quedant alguns i al final es pugui arribar a guanyar. Normalment els que fan aquests càlculs, s'ho miren des de la barrera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada