diumenge, 8 de juny del 2014

Memòries d’un funcionari. 76. Economia. Ajuts d'Estat. 2.

Concepte  d’ajuts d’Estat.
 
El  Tractat de la Unió diu que estan prohibits els ajuts a les empreses, de qualsevol mena, en la mesura que afectin (o amenacin afectar(?))  la competència entre Estats, afavorint unes empreses sobre unes altres.
 
En principi tothom està d'acord en que no es poden donar ajuts a les empreses i que  el mon econòmic ha de funcionar autònomament. Però con que no es fien uns dels altres li encomanen a la Comissió Europea, que faci d'àrbitre. És el que es diu una "competència cedida". Se li encarrega  a la Comissió que faci de dolent.
 
Per tant en principi estan prohibits els ajuts. Tota la parafernàlia posterior són excepcions a la norma original. Mils de pàgines de normes, centenars de funcionaris...
 
Els ajuts de qualsevol mena. Es tendeix a confondre ajut amb  subvenció, però l’ajut també pot ser una exempció fiscal, un préstec públic en condicions favorables, un rebaixa en la seguretat social i altres.
 
Sempre que discrimini unes empreses d'unes altres dintre d'un Estat. Per exemple una rebaixa en la Seguretat Social per a tothom d'un Estat no és ajut (encara que discriminaria respecte a uns altres estats). Automàticament es veu que una Comunitat Autònoma ho té difícil per fer ajuts, ja que, per definició, discrimina unes zones d'unes altres dintre  d'un Estat.
 
Afectant a la competència entre Estats. Aquí hi ha el quid de la qüestió. Sembla clar que petits ajuts a empreses petites no afecten a la competència entre Estats. Es tracta doncs de posar límits. Existeixen un ajuts anomenats de minimis que permeten arribar a donar 200.000 € en tres anys a una mateixa empresa. Deu n’hi do. No? A més hi ha múltiples ajuts a PIMEs que també són molt fàcils de que siguin aprovats.
 
Però no vull explicar aquí tota la normativa, tremendament complexa. Sembla lògic que la Comissió es centri en temes realment importants. En un moment donat un corrent més progressista i simplificador dintre de la Comissió va intentar deixar com a “menors” els ajuts fins a un milió d’euros. La idea no va prosperar. Centenars de funcionaris europeus s’haurien quedat sense feina. El corporativisme va fer acte de presència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada