Els meus llibres. Butcher’s Crossing

Butcher’s Crossing, John Wiliams. Barcelona, 2013, Edicions 62.

 

Tot i llegits amb molts mesos de diferència, comento de nou un llibre de Wiliams. Molt diferent de Stoner, però igualment recomanable. Molt.

És del gènere anomenat “anti-western”. Aventures de l’oest americà, sense pistolers per tot arreu, sense bons i dolents, sense indis.

Personatges molt ben treballats, tots amb clars i obscurs, però sempre dintre de la gamma dels grisos. Per sobre de tots ells, un jove de ciutat que es busca a sí mateix.

És una historieta que es podria resumir en una pàgina. O en dues línies. Una expedició a buscar bisons, quan ja es comencen a acabar. No explico la història per si algú s’anima.

Passen poques coses, però passen  molt lentament i estan descrites amb una meticulositat i una pulcritud exquisides.

L’extermini dels bisons està descrit amb una gran sang freda i , per altra banda, viscut amb total manca de remordiments per part dels caçadors - depredadors. Però sempre ha estat així. No crec que els varen desforestar  Espanya, o els que quasi van eliminar algunes espècies de caça, o els que  estan acabant amb el musclo de roca o les garotes de Cadaqués, tinguin remordiments.

 

 

(Com diu l’acudit de la Mafalda a la platja: “aquí tothom amb banyador...sembla que ningú tingui la culpa de res”.) Des d’aquí aquest mínim homenatge a Quino, premi Príncep d’Astúries de comunicació i humanitats 2014.