Maria Antonieta. Sofia Coppola. 2006.
Curiosament aquest divendres passat van fer aquesta pel•lícula per la tele. I no puc deixar de fer la comparació amb el llibre d’Sweig.
La peli l’hauran vist milions de persones, el llibre amb sort uns pocs centenars de mils. Quina pena¡ Quina manera de caure en els tòpics.
Coppola, es limita a la descripció del Versailles majestàtic i absurd, malbaratador i corrupte. Un Versailles totalment allunyat del poble (només surten imatges quan el poble envaeix Versailles). Es recrea en especial en la descripció dels tòpics, la compra de vestits i el consum de pastissos. Molta perruca, molt vestit i molta escena cara amb molta gent... però no penetra en la personalitat dels personatges. Una pel•lícula sobre Maria Antonieta no pot deixar la segona part de la seva vida: la fugida, la presó a Paris en diverses versions cada vegada més dures i finalment la mort. És senzillament una burla a l’espectador.
Crec que l’havia vist i no m’havia causat un enuig tant gran, perquè no havia llegit a Sweig.
Sort que hi ha altres pel•lícules sobre el tema que poden completar aquesta com La nuit de Varennes, Adiós a La reina i altres. Fins i tot hi ha un versió de 1938, basada en la novel•la d’Sweig. No sempre lo últim és lo millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada