Només això, però és suficient. Quantes vegades els vells ens
repeteixen històries que ja ens han explicat mil vegades i que per fer-los
contents tornem a escoltar. En aquest cas és fins i tot el fill el que pregunta
tendrament al pare, per donar-li’n l’entrada.
M’ha recordat les llarguíssimes tardes amb el meu pare, els
darrers anys, quan feia el mateix. Li preguntava coses que ja sabia i que fins
i tot era ell qui començava a oblidar. La repetició li mantenia una mica viva la memòria.
Una altra lectura que es pot fer de la frase és la següent.
Hi ha històries o aventures familiars
que passen a formar part del capital
social de la família. Potser els que ara viuen no han viscut coses similars,
però se’n fan protagonistes- substituts i les continuen explicant als seus
fills.
“El abuelo” va ser
una mica aventurer...com potser no ho han sigut ni el seu fill ni el seu net. I viuen aquella
heroïcitat com a pròpia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada