La frase del carrer. Ves a tirar canicas

A Cadaqués. Una mare va amb un nen de la mà. El pare arriba i se’ls ajunta. La mare aprofita i diu: “Ves a tirar canicas amb el pare” i se’n va corrents.

En realitat “canicas” es diu bales, però és d’aquelles paraules que encara no hem incorporat perquè tampoc s’utilitza molt.

I en realitat la mare no es referia a les canicas o bales si no a “pedres”, a tirar pedres al mar fent-les rebotar que és lo que fan tots els nens del mon de 5 a 80 anys quan no és moment de banyar-se al mar.

I en realitat realitat   a la mare li era igual lo de les canicas o les bales, el que realment volia era marxar  a fer alguna compra, de menjar, de roba o de lo que sigui...

I en realitat, realitat, realitat aquestes  pedres en Cadaquesenc és diuen passanelles (per extensió de les làmines planes de pissarra). Un cop l’any es fa un concurs de passanelles. Consisteix en associar la distància a que es llencen les passanelles amb notes musicals. Després de moltes tirades s’acaba composant una música que al final del joc s’escolta entre tots. Sembla una tonteria, però hi ha qui hi va expressament.