Irving D. Yalon. El dia que Nietzsche lloró. Destino, Barcelona,
2008
Vaig llegir "Así hablo Zaratustra", cap els anys 70,
d'estudiant, amb una versió del Círculo de lectores. No recordo els detalls,
però sí, que em va impressionar. Potser no estava preparat per llegir a
Nietzsche directament.
I això potser és el que fa l'autor en aquest llibre. Fer-ne
una lectura fàcil (però tampoc no tant) de Nietzsche. En forma de novel·la i
connectant amb personatges de l'època des de Wagner a Freud, però centrada en
especial en la relació entre ell i el Dr. Breuer, personatge real però que mai
va coincidir amb Nietzsche.
Nietzsche, turmentat per les migranyes accepta ser tractat
per Breuer a instàncies d'una amiga. Amb l'excusa de que el pacient tracta al
malalt tenen lloc unes converses entre els dos que van configurant totes les
angoixes i pensaments de Nietzsche i la seva recerca, súper exigent, de la nua
veritat que busca i del Zaratustra que està gestant en el seu cap.
No m'atreveixo a fer un resum de les idees i ni tant sols a
recomanar el llibre. Sens dubte es tracta d'un bestseller (centenars de mils
de llibres) diferent dels habituals. Potser per això no s'atreveix a portar al
lector fins al final i al meu entendre el final que presenta és massa conciliador i conservador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada