Però tot s’acaba ...i tot
comença. El que va començar va ser el Departament de Benestar Social crec que
l’any 1988.
Tots crèiem que era important que
els serveis socials tinguessin un departament, ja que altres sectors
d’activitat també el tenien. Crec que teníem raó i que aquest fet va comportar
una major notorietat als serveis socials...per bé i per mal.
En primer lloc crear un
departament implica una gran quantitat de serveis centrals, no “productius”
directament, als que no estàvem acostumats, però que van xuclar una gran
quantitat de gent dels serveis normals.
Cal precisar que l’ICASS ja tenia
una certa estructura pròpia, com he dit, per tant la creació d’un departament
podia comportar i de fet així va ser una pèrdua de poder i autonomia de
l’ICASS. Un departament ha de tenir un gabinet del conseller amb assessors
personals, premsa, protocol, una secretaria general amb uns serveis de
personal, contractació, pressupostos, règim intern, arquitectura, Gabinet
Tècnic, serveis jurídics i potser algun més. Posteriorment va aparèixer a la
Generalitat la figura d’un Director de serveis amb rang de director general que
es quedava la gestió del dia a dia i deixava al Secretari un paper més polític.
En aquell moment encara no era així.
Assistíem atònits, per
inexperiència, a la creació d’aquella màquina administrativa. A més de
l’ICASS, conformarien el departament,
una direcció general d’infància en la que es van aglutinar tots els serveis per
nens, alguns provinents de Justícia, la DG de serveis Comunitaris que juntament
amb ADIGSA com a braç executor gestionaven tot el tema de l’habitatge social i
la DG d’Acció Cívica que gestionava els casals i centres cívics del Departament.
Con que el departament quedava
una mica petit es va incloure també
l’ensenyament d’adults creant una direcció general del que fins aquell
moment era probablement un servei. Crec que també hi havia un organisme del joc.
Descrit així pot semblar una mica poti-poti, però és tal com ho veig.
En canvi L'institut Català de les
dones, que tenia la seva "àrea de poder i in influència" molt
definida no va voler-se incorporar al Departament. A l'Administració les coses
no sempre es regeixen per la lògica, si no per altres paràmetres.
L’ensenyament d’adults va tornar
al cap dels anys a Educació (o Ensenyament segons els moments) d'on no havia
d’haver sortit mai i varen venir al Departament noves competències, més
lògiques, com les dones, la immigració i
la família.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada