El carrer de l'embut. Pilar Rahola.
Barcelona, La Magrana, 2013
Fer una novel·la dolenta és molt
difícil. Fer-la bona és la hòstia. Aquest vell acudit (de l'Eugenio parlant de poker), aplicat a la
novel·la, ve al cas de l'obra de Pilar Rahola. Bona periodista, bona columnista
a la que segueixo.
Però fer una novel·la és una altra
cosa. No és acumular molta informació sobre una època i deixar-la anar. Els
fets històrics només han de servir per contextualitzar al lector, no poden ser
el centre. No és mencionar tots els ditxos de Cadaqués. Tot plegat està molt
bé. Fer una novel·la és bàsicament crear uns personatges, donar-los vida i
sentiments i que facin emocionar al lector.
En aquest cas no es pot jutjar el
llibre per les seves vendes (que desconec), perquè l'element mediàtic de la
seva autora és determinant entre nosaltres. Ja sé que tothom juga amb les armes
que té, però m'atreviria a dir que
aquest tipus d'autor/a s'aprofiten de la situació. Si la Pilar Rahola
volia retre homenatge a la gent de Cadaqués que el maig de 1937 van morir
estúpidament en una represàlia fratricida, i al seu avi que d'alguna manera
s'hi va veure implicat, es podria trobar una altra manera de fer-ho.
De tota manera i com he dit al
principi, tinc molt respecte per la gent que s'atreveix a llançar-se a fer una
novel·la. Jo ni tant sols sabria com posar-m'hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada