Fa
pocs dies, quan vàrem anar a veure La gran belleza, (de la que ja n'he parlat), la
meva cinèfila amiga Montse va comentar que semblava que darrera de tot hi havia Fellini i La dolce vita.
Hem
llogat la pel·lícula, l’hem mirat i disfrutat. Tots feia molts anys que l’havíem
vista i no la recordàvem gaire. La Montse tenia raó.
El
protagonista diu que està escrivint un llibre, que no escriu. A La gran belleza,
el protagonista de 65 anys el té pendent fa 40 anys i ja està segur que no el
farà mai. Les festes nocturnes tenen una
similitud considerable, només que a les de la gran belleza, els protagonistes
són tots madurets. El protagonista és un home sol, sense compromís ferm i sense
fills, com el de La gran belleza. La Roma de Fellini, és una mica més “neorealista”
i mostra el primitivisme italià de la
Roma dels anys 60, l’actual és més preciosista i més snob. I els diàlegs en els
dos casos, traspuen filosofia a través de la seva frivolitat.
Imatges
increïbles com el famós bany a la Fontana di Trevi, o el passeig en helicòpter
del sagrat cor. I per cert, cal recordar que el fotògraf que ajuda a “Marcelo”,
es diu Paparazzo, d’aquí ve la famosa paraula.
Cunya
Publicitària: A Travessera de Dalt 93, cap
el final, hi ha un video club "STAR" on trobareu qualsevol cosa
estranya i difícil de localitzar. El recomano.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada