Memòries d’un Funcionari 57 . ESSER 10.

Dos consells per emprenedors petits.

Quan vàrem crear ESSER, l’Eduard Petreñas, un bon amic emprenedor i empresari, em va donar dos consells: 1. Les mosques no fan nosa als elefants si et mantens sempre com una mosca tens més probabilitats de sobreviure. 2.Procura no endeutar-te.

Així de fàcil i així ho hem fet. Està clar que en algun moment vaig tenir la temptació del creixement. Tota empresa sembla que ha de tendir a créixer i a diversificar els productes. Potser sí. Però la meva sòcia i jo som un curiós exemple d’emprenedors. Ens agrada tenir idees, ens agrada dur-les a la pràctica, ens agrada que ens agradi el que fem...però també ens agrada el temps lliure i viure tranquils.

 
Una mostra d’això és que en un moment donat ens varem plantejar de treballar de 9 del matí a 3 de la tarda i quedar a les tardes amb algun client si així era necessari. Fa molts anys que ho fem i la cosa funciona. I la gent que tenim contractada al despatx està contenta i pot anar a fer ioga a les 5 de la tarda i conciliar el treball i la vida personal. Crec que fem el correcte, lo modern i lo que es fa a Europa. En canvi soc conscient que som minoritaris. Aquí encara queda malament si algú se’n  va a l’hora prevista i no regala hores a l’empresa, però els dinars dels executius duren 2 hores, es fan llargues reunions innecessàries...i continuem sent poc productius respecte a Europa.

Pel que fa al segon consell era més complicat de complir, aparentment, però només tenia dues exigències. La primera, mentre érem només els dos socis, no cobrar el dia 30 si no hi havia diners. Això naturalment amb personal contractat no es pot fer. La segona,  procurar no dependre de l’Administració.

Ningú millor que jo sabia els problemes de les entitats que depenien de l’ICASS i a les que pagàvem amb retràs. Con que a més a més sempre em volia deixar oberta la porta a tornar a l’Administració vàrem decidir no presentar-nos mai a concursos de prestació de serveis públics de la Generalitat o d’Ajuntaments. Per tant tema solucionat. Els estudis es trigaven una mica a cobrar, però si s’aplicava el principi  de no cobrar si no hi havia diners, tot anava bé.