dissabte, 11 de gener del 2014

Memòries d’un Funcionari 58. ESSER 11.

Què costa l'hora d'un funcionari?

Aquesta doble visió, de dintre i de fora, d'empresari i de funcionari sempre m’ha ajudat  a relativitzar molts conceptes i a ser un funcionari atípic.

Empalmant amb el que deia la setmana passada sobre el endarreriment en el pagament de l'administració, diré que sempre he trobat una manca d’incomprensió en els funcionaris respecte al problema que causen (no  només ells naturalment, és l'administració en general). Ells cobren puntualment cada mes i ni se’ls acut que no fos així. Els altres poden esperar.

Mig en broma, sovint dic que tot els problemes de pagament es solucionarien si el funcionari, com un creditor més que ven el seus serveis a l’Administració, es posés cada mes a la cua de tots el que estan pendents per cobrar i ho fes quan li toqués. Sovint costa que els funcionaris entenguin ni tant sols la metàfora...no s’ho poden imaginar.

També passa que els funcionaris acostumen a trobar “cars” els serveis de consultoria o similars que paguen les seves unitats. Tendeixen a comparar el que es paga a l’empresa amb el seu  sou “net”.


Una mica d'aritmètica:

Si un funcionari, per exemple, cobra 2000 euros nets al mes, no és conscient que l’empresa li reté uns 400 euros més i que paga per ell uns 700 euros a la seguretat social o sigui que el seu cost directe és d’uns  3.100 euros. Si a més afegim  l’espai que ocupa, la llum, la calefacció el mobiliari, podríem arribar fàcilment a 3.500. Si encara afegim l’IVA estaríem parlant de més de 4.100 euros al mes. Però a més, al cost del funcionari se li hauria d’afegir, com fa una empresa, la part proporcional de conserge, seguretat, manteniment,  neteja, sous dels caps, marge de benefici etc. amb lo que fàcilment arribaríem a 6.000 euros al mes...és a dir el triple del que ell cobra.  Si multipliquem aquest import per 12 (i em quedo una mica curt), estaríem parlant de 72.000 € any.

Si, per altra banda calculem les hores que fa, veuríem que (un funcionari normal i treballador)  treballa uns 220 dies l’any  8 mesos 7,5 hores i 3 mesos 7 hores. L’altre és de vacances. En total unes 1620 hores aproximadament.  Entre el moment de l’arribada, els petits descansos durant la feina, l’estona d’anar a esmorzar, les cigarretes... podríem restar una hora cada dia. Estem a 1620 menys 220 hores, unes 1.400 hores. Podríem restar un 10% d’ineficiència (repeticions i similars, que els estudis del ram diuen que a Espanya està entre el 20 i el 30%, en general, no a l’Administració). Restaríem doncs 140 hores més. Quedarien finalment unes  1.260 hores productives l’any. Tirant llarg.

Si dividim aquests dues quantitats finals, 72.000 euros entre 1.260 hores ens dona 57 euros l’hora.  Al·lucinant, no? Tampoc hem calculat un sou d’alt directiu si no d’un tècnic nivell mitjà.

Doncs cal tenir en compte que una empresa exterior només pot facturar les hores efectives de treball, que ha de cobrir els errors, els temps perduts, el temps gastat en preparar la oferta (i una part de totes les que no li han concedit), i d’anar a explicar els resultats, i l’afegitó que sempre li demanem, i el retràs en el pagament que ha de finançar i....

Bé, cal que els funcionaris pensin tot això abans de criticar a les empreses que els ajuden.

 

El retorn

Com ja he dit el tema dels estudis, que jo portava més personalment, era potser la peça més fluixa del paquet de serveis. Per altra banda trobava a faltar una mica la sensació de globalitat i de servei a la comunitat que tens quan estàs a l’administració.

En paral·lel la Mariona m’advertia de que potser més endavant seria més difícil tornar. En definitiva, pensant que la cosa podria trigar alguns anys...vaig demanar el reingrés.

Al cap de un parell de mesos vaig rebre una trucada d’un auxiliar administratiu del departament de Benestar Social que em deia que m’havia d’incorporar al cap de 15 dies. Em vaig quedar de pedra davant de la poca delicadesa en la manera de fer les coses. Vaig trucar a algun conegut i vaig aconseguir un aplaçament d’un més. L’u de febrer de 1995 havia de tornar a l’ICASS.

Per què a l’ICASS? Sembla ser que la sol·licitud de reingrés, es tramet en primera instància al departament d’origen, és a dir a aquell del que vas sortir. Si hi ha una plaça adequada és la que se t’ofereix. Així va ser.

 

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada