Les meves magdalenes. El anissos de l’avia

La meva avia no vivia sempre amb nosaltres però tenia una habitació que no utilitzava ningú més: “l’habitació de l’avia”.

Era una habitació interior que donava al cel obert. Una mica fosca. Tenia un armari fosc del que misteriosament sempre sortien uns anissos grans i molt dolços que m’agradaven molt.

Ja no es troben gaire aquests anissos, més aviat en pastisseries. Les gominoles actuals han arrasat amb tot.

Però si alguna vegada en trobo, sempre en compro. I quan me’l poso a la boca em revé el record de la meva avia vestida de negre, del seu armari fosc i de la seva habitació fosca.