Els meus llibres. Berlin Alexanderplatz

Alfred Döblin. Berlin Alexanderplatz.(1929). RBA. Barcelona, 2013

 Incomprensiblement, aquest autor era totalment desconegut per mi. El trobo recomanat  a algun suplement de diari. Fa bona pinta.

 I resulta que aquesta obra  és, com si diguéssim, un "Ulyses" alemany. Tot i que l'autor renega d'aquesta opinió i diu que ell no coneixia a Joyce quan va escriure el seu Berlin Alexanderplatz. Ens ho haurem de creure.

 És doncs una meravellosa coincidència històrica, que sovint es dona tant en la ciència com en les arts.

 Sense saber res del tema, diria que és un llibre com surrealista i que utilitza tècniques narratives similars a les de Joyce. Però així com un quadre per exemple si no l'entens, passes al següent en 5 segons, un llibre t'obliga a llegir-lo durant moltes hores si els vols "veure" .

 Narra la història d'un pobre home que surt de la presó  i intenta ser bona persona, però el mon no el deixa. Li passen mil desgràcies. No és la història que és quasi previsible, és la forma narrativa que sorprèn i per què no dir-ho et supera en alguns moments. Globalment m'ha agradat llegir-lo tot i que  m'ha requerit un considerable esforç.

Döblin és jueu i el llibre té múltiples referències bíbliques (en especial al sacrifici del fill d'Abraham, Isaac). Però tot i ser jueu, Döblin va publicar el llibre l'any 1929, é a dir abans del període nazi. Aquest fet li dona a la novel·la una puresa que no tenen altres llibres contaminats per la història. La Narració i els personatges estan fora del context sociopolític.

 Destacaria dos fragments que m'han resultat sublims.

 Un és el diàleg entre dues persones que es desdoblen en quatre: el que diuen i el que pensen. És el fragment del passeig pels bosc i que acaba tràgicament.

L'altre és el relat de les visions surrealistes del protagonista que s'està morint. Allò que diuen que et passa la vida per davant, però intentat recrear en dues dotzenes de pàgines.