Opinió breu. En Vicenç

Un dia d’aquest s’ha jubilat en Vicenç. Era un telefonista invident, que coneixia a tothom per la veu, et deia pel nom, portava 25 anys al Departament d’Economia. En fi una figura entranyable.

L’única cosa  que no lliga és que en Vicenç tenia 52 anys. Es veu que hi ha una norma que a una persona de les seves circumstàncies se li permet jubilar-se amb 25 anys de cotització.

I la pregunta és, per què? Això és normalització? Ens ho podem permetre? És bo per ell?

Ja podem anar dient que s’ha d’allargar l’edat de jubilació, si després som tant lents canviant determinades normes.