Fa
molts anys que segueixo i dono suport a la proposta perquè Pere Casaldàliga obtingui el premi
Nobel de la Pau. El meu amic i també claretià Joan Soler ens fa arribar
periòdicament un butlletí que explica com va tot per aquelles terres. Tant de bo ho aconsegueixi.
Però
voldria aprofitar per explicar la història d’un altre personatge que tenim aquí mateix a Barcelona. Em refereixo a
Monsenyor Joan Godayol.
Permeteu-me
una petita història personal. Com molts
dels meus seguidors sabeu, jo vaig fer el noviciat amb els salesians a Arboç del Penedès. Teníem 16 o 17 anys i al
final fèiem els vots. Però, a més, a tres de nosaltres, voluntàriament és clar,
en acabar els enviaven a estudiar la filosofia i la teologia a una província de
Perú que teníem com agermanada. Així anaven coneixent el terreny en el que
haurien de treballar.
Doncs
be, 7 anys abans va sortir d’aquets noviciat cap a Perú Joan Godayol, un noi de
Mataró, ex-alumne del col·legi salesià de Mataró. Al cap d’uns 25 o 30 anys el
van fer bisbe d’una diòcesi de l’altiplà.
La seva actitud va ser similar a la d’en Pere Casaldàliga. En aquests llocs la
necessitat de prendre partit és molt més acusada que aquí. Va tenir problemes
amb la jerarquia episcopal fins al punt
que amb només 65 anys, amb pretesos
motius de salut, el varen obligar a renunciar a la seva plaça. Eren temps de
Ratzinger i de Joan Pau II. Una petita pàgina negre de la història de l’església
catòlica al Perú.
He
coincidit amb ell una vegada, traspua bondat, humilitat i senzillesa. Viu discretament
retirat en una comunitat salesiana de Barcelona. També ens podria explicar
moltes coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada