El meu estimat cosí Fernando, del que podeu seguir el bloc
des de Adlibitum, és una persona sensata en els seus comentaris, excepte en la
qüestió nacional catalana.
Estem acostumats a
que els que no “entenen” el fet català siguin la gent del PP o de Ciutadans, i
també els del PSOE i per tant ja no fem cas de les seves opinions. Els deixem
com a cosa perduda i nosaltres a lo nostre.
El problema ve quan una persona sensata i a la que estimes,
tampoc ho entén. Llavors penses: jo penso com penso perquè estic aquí, però si
visqués en un altra lloc pensaria diferent? Quina força té el nostre entorn en
la nostra manera de pensar i fer?
Per què crec o no
crec en Deu, per què estic a favor o en contra de l’avortament, per què estic
en contra de la pena de mort ? per què estic contra la possessió d’armes? Ja fa
molt anys que vaig arribar a la conclusió de que la llibertat pura no existeix
i que l’entorn històric i social té molt poder sobre mi.
De totes maneres, malgrat la reflexió filosòfica, que sempre
va bé, en el nostre cas no hi ha dubte: “Catalunya e pur si muove”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada