Corre aquets dies per la premsa un informe sobre la
corrupció pública i sobre la percepció de la corrupció que tenen els ciutadans.
Faré un breu comentari sobre aquest darrer punt.
El concepte de corrupció és conjuntural. Recordo haver
seguit a la premsa que un polític americà va dimitir quan es va “destapar” que
havia tingut contractada a una sud-americana
sense contracte (aquí no queda títere con cabeza). A Alemanya un ministre va dimitir per haver
cobrat per dues conferències quan tenia contracte d’exclusivitat (comencem a
tallar la ma esquerra a tothom???).
A l’altre extrem, un cas esfereïdor, però que posa de manifest aquesta
“conjunturalitat”, un amic que havia estat a una país africà en tema de
residències de orfes, explicava que allà és “normal” que el personal dels
centres s’emporti menjar encara que això repercuteixi en la mala alimentació (i
fins i tot increment de la mortalitat) dels nens. I això es “normal” perquè
aquest personal sap que tota la cadena cap amunt es beneficia molt més de moltes altres maneres. Quan
t’expliquen que un alt càrrec africà de la FAO (precisament) s’ha apropiat un
milió de dòlars cal analitzar-ho des de d’aquesta “conjunturalitat”.
Per tant no m’inspira gaire confiança un estudi basat en la
percepció subjectiva, sobre tot si després es volen fer comparacions entre
països. Hi ha mètodes objectius. No és el mateix, com en l’acudit de
l’autopista, quedar-se un 5%, un 10%, un 20% o no fer l’autopista. Ja tornaré
sobre aquest tema.
Lo important és captar que tot diner públic, per poc que
sigui, és sagrat. És sagrat perquè si comencem a fer petites excepcions, tot
plegat contribueix a aquesta percepció
confosa del que és la corrupció. Tot es barreja. I fins i tot paguen justos per
pecadors.
Per tant la percepció de corrupció que tingui el ciutadà
depèn dels costums “habituals” en el seu país, respecte a determinades
actuacions. Segurament moltes de les coses que nosaltres trobem “normals” no ho
serien a altres països europeus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada