Els meus llibres. Suave es la noche

 Suave es la noche. Scott Fitzerald.  Barcelona, Alfaguara, 2001.

Scott Fitzerald era, per a mi, un desconegut. Per sort a la “tertu” ens han posat de deures la lectura de “Tendra és la nit”. Aprofitant aquesta oportunitat he llegit també El Gran Gatsby i el llibre de la seva dona “ Reservame el vals” ( l’únic que va fer. Per afegir a la llista d’autors d’un sol llibre). I a més hem anat a la Filmoteca a veure la pel·lícula “Suave es la noche”.

En contra del que acostuma a passar la pel·lícula recull molt bé el llibre, tot i que retalla hàbilment els sub-arguments més prescindibles.

L’esquema és de tragèdia grega. Un psiquiatra s’enamora d’una pacient  en contra de tot el que ha de fer un metge. I ella d’ell. Ell sap  que hi ha amor, però a més  sap que es tracta d’una relació de dependència i que inevitablement quan ella estigui curada del tot, el deixarà d’estimar i el deixarà. I així passa.

Con que la trama es desenvolupa en el mon dels rics, la frivolitat, les festes, l’alcohol estan presents en tot moment a la pel·lícula. Però tot això no és més que un embolcall estúpid que tothom sap que no serveix per a res.

Gràcies a aquest embolcall Fitzerald aprofita, com qui no vol la cosa, per fer una crítica radical del “rics” (estereotipats en la germana de la protagonista). Són persones absolutament egoistes, sense sentiments, sense capacitat per estimar, que utilitzen els altres i després els llencen. Molt millor que alguns pamflets que a vegades es veuen.

I per sota de la novel·la, la vida real. Scott Fitzerald va tenir una dona malalta mental, ingressada molts anys en sanatoris. I que no es va curar. I tots dos van morir molt joves. Alcoholitzats.