El buen hijo.
Angeles González Sinde, Barcelona,
Planeta 2013.
Finalista del premi planeta d’aquest any. Una persona culta,
escriptora, exministra . Sempre he pensat que quan aquest tipus de gent han
abandonat el poder deuen pensar, “que bé, de nou lliure, de nou davant el
paper...què feia una persona com jo en un lloc com aquell?” O potser no, jo no
he entès mai l’eròtica del poder.
Em comenten que, en ocasions, els finalistes dels Planeta
poden tenir una mica més de “cos” que els guanyadors. Amb el guanyador
cal assegurar les vendes per poder pagar el premi per tant cal que el llibre
sigui comercial, amb el finalista el risc és menor i es pot arriscar més.
Crec que certament, al menys aquest any, és així.
Personatges ben construïts, trama correctament interessant, fins i tot intenta
fer pensar una mica. Llàstima que el llibre queda inacabat o perquè s’acabava
el temps per presentar-lo o perquè l’autora no sabia com fer-ho.
Un protagonista que no sap què fer amb la seva vida al 37
anys, bona persona, ajuda a tothom, però té problemes de relacions. Finalment
té una relació amb una romanesa (calia que fos romanesa ?) que tampoc acaba
bé...
Crec que un autor o autora ha de construir l’esquema del
llibre abans de posar-s’hi i que el final ha d’estar clar i ser coherent.
Suposo que ho fan així, o no? Però, més sovint del desitjable, aquest problema
del final del llibre enterboleix tot el
conjunt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada