En el marc de del DpO varem organitzar 4 grups de millora
per tal de comentar i treballar diversos aspectes relacionats amb temes de RH.
Unes 25 persones de 100 hi estaven implicades, els resultats eren bons...però
va arribar el novembre i el famós tema de la paga de productivitat ho va
espatllar tot. Ho Explico.
Els funcionaris tradicionalment
tenien 14 pagues, tot i que les pagues extres no eren ben bé iguals que les
altres si no inferiors. A més, al mes de novembre es pagava una quantitat petita, de 300 a 500 euros, que
se’n deia “productivitat” i que es podia perdre si s’obtenia una valoració baixa de part del cap. Era una quantitat tant
petita que els caps no s’arriscaven a valorar ningú negativament perquè no
compensa indisposar una persona durant tot l’any per 300 euros. En definitiva
la “productivitat” no era més que una eina ridícula i ineficaç que es podria
tranquil·lament integrar en el sou.
El sistema funcionarial és
absurd, el sistema de propietat de les places, dels nivells consolidats i no
consolidats, dels interinatges, de les comissions de servei etc. són un
vocabulari in- intel·ligible pel conjunt dels ciutadans.
L’essència del funcionari és la
fedatari públic (i en canvi notaris i registradors es mouen en l’àmbit privat i
es poden enriquir). És a dir, un jutge, un fiscal, un interventor que
controla a l’administració, té la seva
raó de ser que siguin càrrecs que siguin
de per vida sense dependre de les vel·leïtats polítiques... tots els altres:
metges, mestres, tècnics i administratius podrien anar per contracte laboral
indefinit com a l’empresa privada i amb possibilitat de ser acomiadats.
Això val també pels caps de servei i subdirectors,
l’escalafó més alt de l’administració. Sovint es defensa els alts sous que
cobren aquests càrrecs per que si no se’n anirien a l’empresa privada. Mentida.
Que se’n vagin, a veure qui els dona
feina. (Especialment ara i especialment a alguns).
El que sí es cert és que alguns
de bons vindrien si cobressin més. Això és cert, però és una altra cosa. Sous
de mercat amb riscos de mercat. Quan no compleixin el que s’espera d’ells fora,
com a qualsevol empresa. Tots sabem la gran mediocritat que hi ha entre molts
alts càrrecs de l’administració. I els tenim de per vida.
Per últim una precisió. Quan es
parla de funcionaris es tendeix a pensar en els funcionaris de “despatx”
oblidant que la major part dels empleats públics són sanitaris, mestres,
professors, policies o bombers. Els de despatx són una petita part.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada