divendres, 14 de març del 2014

Memòries d'un funcionari. 67. ICASS, segona edició.9


 Víctor Bayarri. Direcció per objectius. 1998- 1999

 
En Ramírez va estar només uns dos anys a l’ICASS i després d’ell va venir en Víctor Bayarri que era assessor del conseller Comas.

El Víctor va venir amb idees noves i amb la intenció d i’mplantar a l’ICASS un pla de Direcció per Objectius ( DpO) i per fer-ho em va triar a mi com a tècnic de referència. Em va alliberar de les meves responsabilitats a Atenció Primària, em va posar en un despatxet al seu costat i endavant.

Per fer-ho, varem triar també una empresa exterior que ens ajudés. Va ser el Consorci Hospitalari de Catalunya i en concret en Francesc Moreu.
 

Missió, Visió, Valors

Vàrem treballar en primer lloc amb un petit equip de l’alta direcció, la missió, la visió, els valors i els objectius generals.

Per fer-ho ens varem tancar alguns matins a les oficines del Consorci, en aquell moment al passeig de Gràcia. Va ser certament molt interessant veure com, persones que portàvem tota la vida dedicada als serveis socials podíem tenir problemes per definir quina era la nostra missió, quina era la nostra raó de ser més enllà del que deien els decrets i les ordres del DOGC. És ben bé que els arbres no et deixen veure el bosc i que un cert distanciament és necessari.

Un cop definits els aspectes bàsics del que era l’ICASS varem passar a explicar-ho a tothom. No és fàcil vendre idees noves  a uns col·lectius ja una mica cremats, però ho vàrem intentar. En Moreu explicava amb molta gràcia allò dels tres picapedrers que un pica una pedra i no sap perquè,  l’altre diu que fa una columna i el tercer diu que fa “una catedral”. El discurs que tots hem sentit moltes vegades en els cursos de direcció d’equips, de com motivar a la gent. Alguns ens creien, altres eren escèptics. Recordo un delegat territorial que després va arribar a Director General que  creia tant poc en el projecte que em va passar directament la paraula a mi sense cap presentació perquè no se li notés la manca d’implicació.
 

La nostra raó de ser

La missió, ens ensenyava en Moreu, és la nostra raó de ser com a organisme, no la nostra feina concreta. S'ha de definir en una frase curta, clara, precisa i entenedora i tothom l'ha de tenir present en tot moment.

Un amic de Màlaga m'explicava que un inspector americà de la Joint Comission on Acreditation of hospitals, es parava de cop al mig d'un passadís i preguntava a una netejadora per la missió de l'hospital. Pot semblar còmic, però és així. I la pregunta és: amb tantes empreses interposades en els nostres serveis públics, com transmetem l'essència de la nostra missió?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada