En paral·lel vàrem anar definint
les regles del joc. Cada Subdirecció general, servei, secció et. havia de
definir els seus objectius, pactar-los amb el seu cap, definir uns indicadors... Va ser una aventura, però, al final, els vàrem anar configurant, vull dir
el document que els definia, els descrivia i els quantificava.
Però lògicament al cap d’un temps
venia l’avaluació i aquí va ser encara més complicat. Alguns no havien fet res
perquè la dinàmica i la inèrcia de l’ICASS, deien, no els havia permès
reflexionar i tenir suficient calma d’enfocar la seva activitat des d’aquesta
perspectiva, altres no se’n sortien, uns tercers deien que no podien complir
els objectius perquè el cap, cada dia els donava altres ordres concretes, algun
personatge molt curiós estava 20 minuts per dir-me que no tenia temps i veient-lo
dedicar 20 minuts a això -dir-me que no tenia temps- entenia perfectament que no tingués temps per
a res. Algun cap més sarcàstic em deia que no ho havia pogut fer i que “el
matés” per no haver-ho fet.
En conjunt, crec que haig de dir que va ser un intent interessant,
però molt complicat de portar a l’Administració per diferents motius. La
direcció per objectius implica un pacte acceptat i no
imposat, implica també a partir del pacte, una important autonomia per part del l
que ha d’aconseguir l’objectiu i no que el cap li estigui donant instruccions tot
el dia. També implicaria una compensació
econòmica.
El Pla DpO podia haver estat una
experiència poc afortunada, es podia oblidar i endavant, però, com explicaré en
l’apartat de la següent direcció general va tenir repercussions molt
importants.
Lligant alguns fils perduts de
tot això que acabo de dir, es poden comentar vàries coses.
En primer lloc, la bogeria del
dia a dia. Molta gent va sistemàticament de bòlit i mai s'acaba atrapant. Mai troba
un moment per parar-se i reflexionar. Per tant actuen sempre reactivament,
tapant forats. Tinc la sensació de que hi ha gent que els agrada aquesta manera
de fer, té més adrenalina. Diria que en la normalitat programada i previsora no
se sentirien tan realitzats.
La meva filla treballa per
objectius i un 15% del seu sou el cobra per aquest concepte. La cosa té dues
lectures. Quan tot va bé, simplement has de treballar molt per cobrar el que
psicològicament penses que és el teu sou. Quan les coses, en general no per
culpa teva, van malament, ja tenim una baixada de sou clara, tot i que dissimulada.
Compte amb el "sistema" que és molt espavilat ¡
En el cas dels funcionaris s'ha
parlat moltes vegades d'això dels incentius. Crec que no hi ha elements per
fer-ho operatiu (veure la setmana que ve).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada