No
vaig veure aquesta pel·lícula en el seu moment i tampoc l’obra de teatre l’any
passat. M’enganxo doncs a aquesta projecció per la tele.
L’absurd
de la guerra i encara més de les guerres de religió. Ubicada al Líban. El
problema àrab- cristià- palestí no és teòric, el tenim present cada dia a la
premsa i a la televisió. El drama d’una família que es busca a sí mateixa. No
entraré en el detall.
L’escena
mínima, no és en realitat mínima, és esgarrifosa: La noia cristiana que va en
un autocar àrab aturat per la guerrilla cristiana, veu que estan a punt de
incendiar l’autocar. Surt corrents dient que
és cristiana, ensenyant una creu i de pas, amb una sola mirada es posa
d’acord amb una mare amb una nena a coll, li pren la nena dient als guerrillers que és la seva
filla. Totes dues saben que la pot salvar i la mare real se la deixa prendre.
Però la nena no pot captar la sublim subtilesa del moment i es delata demanant
a la seva mare. La nena és assassinada per la guerrilla cristiana. Subtil i
esgarrifós. L’anècdota no té res a veure amb l’argument principal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada