Quan vaig tornar a la Generalitat
em van remetre al departament d’origen. És el procediment habitual. Però des
del primer dia vaig tenir la sensació de que trepitjava un territori insegur.
Tenint una empresa privada de serveis per gent gran, que feia atenció a
domicili, assessorament a residències etc. és fàcil veure que, encara que potser
no incompatible formalment, sí que al menys a nivell personal em resultava una
mica incòmode la barreja de lo públic i lo privat. Bastant a l’època d’Atenció
primària i Atenció a domicili; no tant a la de Direcció per objectius; i de nou
bastant a la de Qualitat.
El problema era trobar una plaça
en un altre lloc. Resulta que, com també
ja he comentat abans, a l’Administració els processos d'adjudicació de places
són molt transparents, però només en les formes. Cada vegada que sortia una
plaça a informació pública que em podia mínimament interessar, una discreta
investigació posava de manifest que aquella plaça ja estava
"adjudicada" a algú en concret. No calia presentar-se.
Vull reconèixer que en els
darrers anys he conegut alguns casos en què això no ha estat així i els
procediments han permès que guanyés una plaça una persona que no era la
destinatària original. No molts casos tampoc...
Vaig arribar a la conclusió de
que (no soc un heroi) no tenia més remei
que moure alguns fils i contactar amb algun conegut. En definitiva, vaig donar veus.
Finalment a principis de 2001
vaig rebre una trucada d’un conegut d’Economia i Finances on hi havia una plaça
lliure. No es tractava d’una plaça d’alt nivell ni molt menys si no d’una
discreta plaça de tècnic. El que buscava i necessitava.
Així vaig deixar Benestar Social. La part central de la meva
vida professional. Coneixements, experiència, amics, tot aparcat, potser, per una excessiva coherència ètica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada