Temes europeus.
Conceptes bàsics
Dos dels temes als que em referiré sobre el meu pas pel
Departament d'Economia (ho deixo així com a nom. N'hem tingut diversos en
aquests anys), són els ajust d'estat i
els fons estructurals.
El que en diem “ Unió europea” (o sovint per simplificar
“Europa”), neix amb el tracta de Roma l'any 1950 i un pocs estats que en constitueixen el nucli dur. Amb el pas
del temps s'hi han anat afegint molts altres fins arribar als 28 que som en
aquest moment. Espanya hi va entrar l'any 1986.
Europa és una unió només en algunes coses, aquelles que els
seus membres pactin, i sobre tot de tipus econòmic.
Els principals acords es centren en la llibertat de mercat i
en la lliure circulació de persones, bens i capitals entre els seus estats.
Sembla molt fàcil de dir (una línia i mitja) però molt difícil d'entendre.
Llibertat de mercat vol dir que, en
principi, les empreses han de funcionar soles i per tant sense ajuts i que a
una plaça de treball hi té tant dret un espanyol com un lituà.
No vull convertir aquestes memòries en un text acadèmic i
per tant ho deixo aquí. Com s'ha anat veient al llarg d'aquestes memòries el
que m'interessa bàsicament és analitzar
el sector públic i suggerir, a vegades a partir de la crítica, idees de millora.
I, abans de començar, un primer apunt. Europa, és una unió
d'Estats, no de comunitats ni de sentiment nacionals. Els que tenen la sort de
fer coincidir ambdues coses cap problema, alguns estats com l'espanyol sí que
tenen un conjunt de sensibilitats
nacionals diferents. Per tant els Estats en principi intentaran no molestar a
un altre Estat de la Unió. Bé tothom m'entén.
Els ajuts d’Europa i
els ajuts dels Estats.
Amb el que he dit fins aquí, ja es veu per on va això dels
ajuts d'Estat. Europa dona ajudes al països més febles de la Unió, com
explicaré en la part de fons estructurals. Aquest són els ajuts d'Europa. Els
que no són d'Europa són dels Estats. Així de simple.
Com es pot observar Europa adopta una postura centralista.
Jo i els altres. Els Estats són tot el que hi ha dintre d'un territori. A
Europa li és igual com estigui organitzat un Estat, si en landers, comunitats
autònomes o si és un Estat centralista. I és normal que sigui així. Europa s'ha
de regir per denominadors comuns iguals per a tothom.
Post scriptum
Realment, es molta casualitat que després de 74 capítols,
hagi tocat avui el que comença a parlar d’Europa, precisament aquesta setmana en que estem votant
els nostres representants a Europa. No es que manin molts aquests tant
criticats euro-parlamentaris. És un parlament ben peculiar i amb pocs poders,
però esperem que en tingui cada vegada més. Fent broma hi ha qui diu que si “La
Unió Europea” demanés per entrar a la “Unió Europea” no seria acceptada perquè
no compleix els requisits democràtics que ella mateixa demana que compleixin
els estats que hi volen entrar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada