Quan érem petits hi havia un diari que es deis “El caso”.
Estava especialitzat en explicar crims,
robatoris ,violacions i coses així. En canvi els diaris normals no es dedicaven
tant a aquestes coses. Avui tots els diaris i totes les teles tenen una part
dedicada als judicis i als successos. A la gent li agrada seguir-los. A mi,
en general, no m’interessen massa.
La cosa arriba a “majors” en casos especials, com els de les
noies nigerianes segrestades per uns radicals islamistes. Tothom, fins el mateix
Obama, ha intervingut.
No dic que no sigui horrorós això que ha passat.
Naturalment. Però la reflexió que jo vull fer és que ens movem per impulsos
immediats davant d’aquests fets, però ja no valorem ni és noticia l’horror
quotidià: els nens que moren de gana cada dia, les dones que són apallissades
cada dia, la injustícia estructural com per exemple ( ja ho he comentat en un
altre text) les mils de mares que deixen els seus nens per venir a cuidar els
nostres avis, la mutilació genital femenina... per posar només alguns exemples,
I si volem anar més enllà, ens podríem preguntar: qui mou
els fils perquè les guerres siguin en uns llocs i no en uns altres. Per què els
darrers 30 anys sempre hi ha guerres a Àfrica? Qui es forra venent aquestes
armes?
Ho deixo, així, obert. El títol d’aquest apartat m’obliga a
ser “breu” i deixar que sigui el lector qui continuï pensant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada