En un article a “Cinco dias” del
22 de d’abril d’enguany, fa referència a que Europa (i EU) està endeutada,
aproximadament, pel 100% del seu PIB. Però que a pesar de tot volem continuar
tirant la pilota endavant i gastant i gastant i renegociant el deute. En aquest
moment fa referència a França, però tot
els governs europeus s’hi poden veure reflectits.
Pimentel parla tant del sector
públic com de les persones privades.
Menciona un curiós escrit, molt
desconegut, de Balzac anomenat “ El arte de pagar sus deudas sin pagar un
céntimo” editat per “Espuela de plata”. A mi m’ha fet pensar també en el famós
llibre de Tackeray “La fira de les vanitats”.
Qui no ha tingut a prop o ha patit aquest tipus de persones que “ no
paguen” però es permeten tots els luxes? Balzac diu que quan més deus, més
crèdit tindràs, perquè el que li deus diners no voldrà perdre-ho tot.
Segurament no és cert del tot, però el que ha tingut un negoci sap que si un
client et deu diners no el deixaràs de servir, perquè llavors sí que et pots
oblidar de cobrar el que et deu. Només amb paciència i tacte pots provar de
cobrar poc a poc...
Sembla ser que Balzac sempre va
viure “per sobre de les seves possibilitats”, però, al menys en aquest cas, li
podem perdonar per l’herència enorme que ens ha deixat a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada