El tiet Ignasi que vivia a la escala de casa, solia venir a
passar el dia de Pasqua amb nosaltres. Ens regalava una mona enorme de 2 o 3
pisos, però en el meu record són 4 o 5. Mona d’aquella de pa de pessic i
fruites confitades. En realitat li regalava a la meva germana Carme que era la seva fillola.
La mona no durava només el dia de Pasqua i per tant es
guardava a la calaixera “de Cardona”, és a dir que havia vingut d’allà i que el
meu pare deia que sempre l’havia vist ja vella..Jo d’amagat anava la
calaixera, l’obria i en robava un trosset.
La calaixera, em mori els pares, va venir a parar a les
meves mans i, encara ara, cada cop que l’obro per agafar alguna cosa, penso en
el gust de la mona de pa de pessic. I encara que s’han acabat imposant les
mones de xocolata, la meva preferida continua sent la de fruites confitades i
amb plomes de colorets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada