dijous, 15 de maig del 2014

Cinema. Escenes mínimes. La vida de los otros.


La vida de los otros,   dirigida per Florian Henckel von Donnersmarck. 2006.

Excel·lent pel·lícula sobre les activitats de vigilància de l’Stasi a l’Alemanya  de l’Est. La reposen per la Tele

Un famós escriptor, en principi afecte al règim és espiat per l’Stasi. La seva dona és obligada a  fer d’amant d’un alt càrrec del partit. Aquest comportament indigne fa trontollar l’adhesió al règim del membre de l’Stasi que els vigila i que finalment els acaba protegint.

Primera reflexió. Qualsevol règim pot tenir gent “creient” i de “bona fe” que creu en la causa, en aquest cas el socialisme. El vigilant és estricte, fins i tot cruel en alguns interrogatoris, però ho fa per preservar el principi del socialisme. Ell viu austerament, dona exemple. (L'escena mínima seria el protagonista rentant-se les dents. En el lavabo només es  veu una peça de sabó i un tub de pasta de dents. Res més)

Aquesta persona no pot entendre que els de sobre d’ell, persegueixin els honors i els ascensos, o simplement facin coses abominables com forçar a la dona d’un escriptor.

Segona reflexió. Els de dalt han de donar exemple fins i tot en els detalls petits. Ja sé que em començo a repetir. L’austeritat, les formes, l’exemplaritat dels de dalt, la percepció real de que les lleis són iguals per a tots, que no  hi ha connivència amb els poders fàctics, etc. són essencials per la moralitat col·lectiva.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada