Hem crescut amb aquest
topic de que el demà serà millor. No deixa de ser un pensament d’esperança
religiosa, on, a males, el “demà” es situa després de la mort. Però a partir de la pel·lícula Philomena que
comentava fa uns dies, afegeixo una reflexió: la història
demostra que les coses van endavant i en darrera.
A nivell proper veiem com moltes
millores econòmiques que havíem viscut estan desapareixent, que les
desigualtats augmenten, que determinades
lleis com la de l’avortament poden recular...
A nivell històric observem com
aquella riquesa de pensament, obertura moral, interès científic del mon àrab fa
uns segles ha estat seguida de
l’integrisme més radical. Després del renaixement va venir el puritanisme,
després de la nostra república, la dictadura...
Donem gràcies a la història de
que, dintre de tot, no ens podem queixar del moment històric que ens ha tocat
viure a “nosaltres”. No hem patit cap guerra de prop com els nostres pares.
Vivim en una zona del mon, maca neta i
civilitzada. No tenim ni poc ni massa. Aurea mediocritas¡
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada