A part d’estar en el programa de
qualitat, vaig participar aquesta temporada en el disseny i gestació del
programa d’ajudes de 0 a 3 anys. D’entrada haig de dir que mai el vaig veure
clar. Tenint tantes línies d’atenció incomplertes, calia obrir una línia nova,
i a més de caire universal? Sincerament creia que no .
I no perquè no s’hagi de fomentar
la natalitat, si no perquè al menys tal com estava dissenyat, amb 600 euros
l’any no es potenciava res. Tinc una neboda que ha tingut un nen al Canadà i ha tingut un any de baixa (un dels membres
de la parella) i també prestacions econòmiques importants. Clar que està bé.
Però tendim a mirar només una part. Cal mirar el sistema d'impostos que permet
això i per l’altre costat (el nostre), el frau fiscal existent.
Vull deixar clar, que no estic en contra de les
prestacions universals per tothom sense considerar la renda del que la rep.
Fins i tot crec que se'n fa un abús de lo contrari. Qualsevol prestació
acostuma a tenir uns criteris econòmics de prelació, i tothom ho troba molt
lògic.
Però si (condicional) els més
rics paguen els impostos que els correspon,
per què haurien de tornar a pagar més per un servei? No amb els més rics
segurament, però sí amb algunes classes mitjanes pot arribar a passar que el
que tenia menys recursos n'acabi, a base prestacions, tenint-ne més que
aquestes classes mitjanes. (I de fet aquest tema sovint porta problemes i fins
i tot conductes racistes o similars).
Però independentment del fet, que
era una decisió política, tampoc estava d’acord amb la forma. Existien en
aquell moment, amb govern PP, unes ajudes a la família en forma de desgravació
en la declaració de renda (Encara continuen). Fàcil i ràpid. Cal tenir en compte, però, que hi ha persones
que no fan declaració de renda.
Però no. Es va preferir un
sistema en el que l’interessat s’acull a una convocatòria de subvencions, omple
una sol·licitud, la passa pel registre, un funcionari analitza si està bé i si
no reclama la informació, es passa a pressupostos perquè reservi els diners, a
intervenció perquè en certifiqui la legalitat del fet, el DG ha d'emetre una
Resolució que s'ha de trametre per correu, si no s'està d'acord es pot fer un
recurs... Finalment es passa a Economia que és qui paga.
En definitiva una despesa de
intermediació exagerada i cara però, al menys als ulls dels que ho volien fer
així, de més impacte social i sobre tot polític. Aquest tema té dos elements
històrics interessants: 1 Quan va venir el tripartit va continuar amb el mateix
sistema. 2. 10 anys després a causa de la crisi es va suprimir “temporalment”
la prestació.
Con que m’he referit als problemes en la pressió fiscal voldria
profunditzar una mica més en aquest tema. Una mena de miscel·lània d’idees
sobre el tema.
D’entrada penso que és un mal
sistema deixar que una part de la població no faci declaració de renda perquè
té ingressos baixos. Crec que seria millor que tothom la fes, encara que
tingués ingressos “cero”. Aquest document seria un referent clar i general. Ja
no caldria que cada servei o prestació hagi d’estar demanant el nivell
d’ingressos. El serveis socials , i altres, sovint es queixen de que han de fer
de “controladors” econòmics.
A més aquesta obligació general
obligaria una mica més a tots aquells autònoms, firaires, botiguers i similars
que simplement no la fan. Si haguessin de posar sobre un paper els diners que
guanyen potser les coses serien una mica diferents.
En segon lloc la declaració de
renda podria servir per anivellar prestacions, la deducció per hipoteca, per
fills, per dependència etc. En un sol document una gran quantitat de gestions
que simplificarien molt l’administració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada