La vie d’Adèle. Dirigida per Abdellatik Kechiche. 2013.
Francesa.
Comença com una pel·lícula francesa, estil “ Les genoux de
Claire” de quan érem joves, però la cosa es complica i es converteix en un
drama lèsbic de sexe i un punt de “dominació”.
Dura tres hores -no ho sabíem- i el director es recrea molt en cada escena.
També en l’escena “de llit” entre les dues protagonistes, d’un explícit proper
a la pornografia. Com es imaginable acaba amb la separació de les noies.
I al final, després de les tres hores, després de la
separació definitiva, després de veure que la pel·lícula es diu “La vie
d’Adèle” i que, quan s'acaba, Adèle només té uns escassos 30 anys, entens que aquella escena és tant
llarga perquè la vida d’Adela s’ha acabat i “aquells “ records són els que
l’han d’alimentar durant la resta de la seva vida.
Qui no té moments sublims, potser molt curts, que
l’ajuden a viure cada dia?
Ja ho diu la cançó...
no l'he vist però tothom en parla molt bé... no me la vull perdre. I menys després de la teva ressenya!! :)
ResponElimina