Solas.
Benito Zambrano, 1999.
Dirigida al 1999 per Benito
Zambrano i amb Maria Galiana, Ana
Fernández i Carlos Álvarez. L’han fet
per la tele un dia d’aquests
La recordava perfectament gracies a
l’actor Carlos Álvarez que fa un paper
d’un vell asturià que, portant tota la vida lluny d’Astúries, continua parlant
el seu “asturianín”, just com feia la
meva mare.
Però a part d’això, que és
anecdòtic, la pel·lícula es centre en dues dones mare i filla que estan soles,
bàsicament perquè els homes, un marit i un amant són uns animals que no les han
considerat mai i fins i tot les han
maltractat.
Per mes INRI, lligant amb el moment
present, la dona jove queda embarassada
i el seu amant diu que no vol saber res i ella pensa en avortar, tot i que
finalment no ho fa. Saben aquests senyors que han aprovat la nova llei que a
ningú li agrada avortar? Saben que darrera de cada avortament hi ha un drama personal que ningú pot jutjar
des de fora?
Però lo curiós del cas és que a l’endemà,
passejant pel carrer visc aquesta “escena mínima”:
Un home surt d’un bar. Va parlant
per telèfon i sento aquest diàleg:
-Ella: (no ho puc sentir)
-Ell: No me toques los cojones, te
he dicho que ya vengo. ( així en castellà)
No he pogut deixar de pensar en la
pel·lícula i en les dones “Solas”. No
són dues dones soles...son mils i mils.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada