Opinió breu. El tió i els Reis.

Cada any per aquesta època  a la gent li agrada explicar com van “descobrir”  lo dels  reis, el primer misteri de la vida, el primer trencament de la màgia de la infància. És igual que  ja t’ho hagin explicat l’any passat i l’altre. Ho tornen a fer.

El que trobo més curiós és que també surt el tema de la “frustració”  i la “desconfiança” en el mon dels adults que això ens va comportar: si lo dels reis és mentida, si lo de la cigonya és mentida, quantes coses més de les que els adults ens diuen que son certes, no ho són? Recordo perfectament aquesta sensació. Molts la recordem.

Per tant, aquell nen de 7 anys no és tant petit com el veiem, és tant gran com nosaltres quan teníem aquella sensació de desconfiança.

Estic segur que la imaginació dels nens i la seva il·lusió, podrien fer innecessària aquesta mentida i aquesta frustració. Clar que això és simplement una opinió, a la pràctica he fet com tothom...

Però afegiré que quan a casa tots els nens van ser grans com per “saber-ho” vam proposar de deixar de fer el tió. La resposta negativa va ser rotunda i vàrem continuar per sempre  i la il·lusió continuava, potser d’una manera una mica diferent i una mica còmplice.

Després han arribat els nets i s’ha reproduït la polèmica. Però ara els pares ja són uns altres...