Cantem
essencialment cançons catalanes i ens quedem embadalits amb els tres nens que
ens canten “les cfigures del pessebre de cap a peus”. També se’ns cola alguna en
castellà d’aquelles tan horribles que tothom sap.
Per
compensar dic: "ara una en llatí". I un parell ens posem a cantar Adeste Fideles.
Evidentment ningú entén la lletra, però em meravella la cara d’uns dels nens
escoltant la música, especialment en el moment que fem el “pianísimo” per
cantar “venite adoremus”. Ha captat la força mística de la música? Lo millor de
la nit: els ulls d’aquest nen en aquest moment.
Sempre
se’n riuen de mi quan dic que hi ha músiques que m’arriben al més profund del
sentiment, sigui Adeste fideles, Santa
Nit, L’Ave Maria de Shubert, Nabuco, “Els sons del silenci” de Simon i Garfunkel o
moltes altres. Cadascú te les seves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada