Quan tenia 20 anys vaig decidir
fer el boicot a la societat de consum i no consumir ni una mica de torró aquell
Nadal. No ho he tornat a fer, però el Nadal sempre m’ha deixat un gust
agredolç.
Reconec que el Nadal té alguna
cosa especial, que fa que “els fills tornin a casa per Nadal”, les famílies es
trobin i tot això. Una “bondat” misteriosa s’apodera dels cors de la gent. No
me’n ric. La nostra part bona es manifesta i això propicia que sigui un èxit la
gran recapta o la Marató de TV3.
Però al mateix temps m’enfarfega el consum. Sembla que, con que ja
hem complert amb els deures “benèfics” ja ens podem dedicar a comprar coses que
no necessitem i a consumir més menjar del que el nostre cos necessita.
Clar que si tots consumim molt,
diuen que salvem molts llocs de treball. Alguna cosa no funciona en aquesta
societat quan, per poder tenir tots alló que necessitem, uns quants hem de
consumir alló que no necessitem.
Dita aquesta introducció: BON
NADAL A TOTHOM ¡
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada