Els estudis.
Després de l’estudi sobre el
voluntariat en vàrem fer uns quants per entitats privades o per administracions,
però la veritat no els suficients. A més, com és habitual, en moments d’aglomeració
de feina s’ha de recórrer a ajuda externa i es deriva cap a fora part de la
facturació. No ens volem considerar ni el millors ni el pitjors dels estudiosos
i els consultors, però sí que hem detectat al llarg dels anys que la capacitat
de rebre encàrrecs del sector públic depèn del lligam que es tingui amb una
força política.
Hi ha molts encàrrecs petits, que
són els adaptats a una petita entitat com ESSER que no necessiten concurs
públic i es poden donar fàcilment a amics i coneguts. Els encàrrecs grans
necessiten una estructura de funcionament inabastable en el nostre cas.
Pel que fa als clients
particulars, porto des de l’any 1990 tenint una sensació constant, sensació
contrastada amb altres professionals: costa molt que la gent pagui per les
idees. Això vol dir que, per exemple, ajudar a un promotor a definir “on” ha de
col·locar la seva residència” a base de consells i prospeccions físiques sobre
el terreny, costa molt que entengui que ho ha de pagar. He viscut nombrosos
casos de gent que no s’ha deixat ajudar i després ha hagut de tancar per causes
absolutament simples com, per exemple, col·locar una residència cara i ben
muntada en un barri degradat de La Floresta.
Només faré una menció més
concreta al darrer estudi que vaig realitzar. Es tractava d’un estudi dels
costos de les comunitats autònomes en serveis socials. L’estudi implicava el
disseny d’un qüestionari i després
l’aplicació in situ del mateix amb la col·laboració d’un tècnic responsable de
cada comunitat autònoma. Això em va permetre establir un contacte momentani amb
totes les comunitats d’Espanya i prendre’n els pols.
L'acceptació va ser molt variada.
Extremadura i Cantàbria em van tractar amb autèntica mala educació, en canvi a
Castella i Lleó vaig connectar amb una tècnica que va col·laborar molt
amablement i també a Castella la Manxa (anecdòticament diré que vaig fer
l'entrevista amb un funcionari nascut a Valencia a qui va fer molta gràcia
fer-la en català).
La conclusió és fàcil: la part
política és important però en el contacte directe acaben comptant sobre tot les
persones i n’hi ha de bones i de dolentes a totes les latituds i ideologies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada