Dirigit
per David Lean el 1962, el film compte amb els
inoblidables Peter O’Toole, Omar Sharif i Anthony Quinn.
La
seva visió, de tant en tant, permet recordar com d’important va ser la primera
guerra mundial o “gran guerra” per definir el mon tal com l’entenem encara avui
i com bona part dels problemes actuals,
en especial els vinculats al mon àrab i Israel - Palestina, es van gestar en
aquell context.
A
part de l’escena mínima, altres comentaris que ara em venen al cap serien:
Quan
et saltes les normes, la distància entre ser un traïdor o ser un heroi és
absolutament difícil de definir i arbitrària.
Així
mateix, les normes burocràtiques “sagrades”, com no entrar ningú al bar
d’oficials, es poden saltar si ets lo suficientment agosarat.
La
força d’una persona està, en gran part, en la seva mirada.
El
pillatge i la violació eren moneda corrent a principis del segle XX. I pel que
sembla també al principi del segle XXI.
Totes
les morts van servir, bàsicament, per canviar l’imperi turc, per uns reis i
xeics milionaris, i explotadors d’una nova ma d’obra barata. Per no parlar de
la situació de la dona...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada